Veig com pujes les escales corrents
i entres precipitada al bany.
Un minut i surts enrogida i més calmada.
Jo entro a gaudir la teva flaire.
Tornes a tenir pressa i tanques el baldó.
Des de fora escolto el soroll
com fa xof, xof.
Els budells t’apreten i volant cap a dalt.
Espero i penso:
tant de bo esgotis tota l'aigua
i al sortir tu, jo pugui entrar
a albirar les restes de la teva cagada.
Ja només em resta tocar-la i tastar-la.
26 de febrer, 2007
25 de febrer, 2007
Li Po
Estate atento y
ve con cuidado.
No sea que vayas a caer en el agua
intentado alcanzar
a la luna
borracho.
ve con cuidado.
No sea que vayas a caer en el agua
intentado alcanzar
a la luna
borracho.
24 de febrer, 2007
La Sagrada Família (o l’obra d’art materialitzada)
Imagineu-vos la Sagrada Família voltada per milers i milers d’homes despullats, separats entre ells per tretze centímetres (segons diuen la mitjana estàndard oficial del nostre estat -les dones només són acceptades si es lliguen una reproducció de plàstic de l’òrgan masculí damunt les seves parts-) que, a ritme de l’imne nacional o d’una tunadilla eclesiàstica o jo què sé, de qualsevol melodia coneguda i familiar per a tots els presents, es penetren per darrera, mentre, un helicòpter de TV3, donant voltes circulars, en el sentit de les agulles del rellotge, va grabant tota l’escena, programada per la diada de Sant Jordi.
23 de febrer, 2007
22 de febrer, 2007
Suicidio
Agarró una pistola y
se pegó un tiro.
Se ve que le daba miedo
vivir en este mundo.
Para nada me extraña.
se pegó un tiro.
Se ve que le daba miedo
vivir en este mundo.
Para nada me extraña.
20 de febrer, 2007
19 de febrer, 2007
Fin del mundo

Y el águila gigante descendió de los cielos,
acompañada de su cría famélica,
para demostrar a los hombres quién era el líder.
Y enseñó a su cría a detestar todo lo que veía.
Y se llevó consigo los símbolos, artilugios
y todas las guías, tuvieran la forma que tuvieran,
que permitían a los hombres actuar, a su manera,
de un modo ordenado y seguro.
Y al levantar el vuelo,
la sombra que creó en su empeño
se quedó para siempre pegada en el suelo.
Y el cielo se volvió negro.
Y el mundo fue un desastre.
Y el caos se ocupó personalmente
de que nadie ni nada sobreviviera.
acompañada de su cría famélica,
para demostrar a los hombres quién era el líder.
Y enseñó a su cría a detestar todo lo que veía.
Y se llevó consigo los símbolos, artilugios
y todas las guías, tuvieran la forma que tuvieran,
que permitían a los hombres actuar, a su manera,
de un modo ordenado y seguro.
Y al levantar el vuelo,
la sombra que creó en su empeño
se quedó para siempre pegada en el suelo.
Y el cielo se volvió negro.
Y el mundo fue un desastre.
Y el caos se ocupó personalmente
de que nadie ni nada sobreviviera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
