Després de veure el mestre Waits, ara farà poc més d'un mes, i haver paït l'experiència d'un seu directe només queda el comiat. Em limito a callar i a escoltar un dels seus millors temes, bell i patètic, que ja podria ben bé ser la seva despedida particular a aquesta tragedia de món.
No one knows I'm gone
Hell above and heaven below
all the trees are gone
the rain makes such a lovely sound
to those who are six feet underground
the leaves will bury every year
and no one knows I'm gone
Live me golden tell me dark
hide from Graveyard John
but the moon is full here every night
and I can bathe here in his light
the leaves will bury every year
and no one knows I'm gone
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada