Adéu, Índia, adéu!
Et trobaré a faltar.
Com l'expresidiari anyora el llit de la seva cel·la.
Com el cec anyora la foscor.
Com l'esquirol que demana on és el seu caçador,
com es troba, si està malalt,
com és que avui no ha vingut,
i li manca el so del cartuig quan cau a terra.
Com les aus rapinyaires que necessiten
entablir conversa amb l'espantaocells
i es fan companyia mútua.
L'elefan que estima a les rates
o el nen que espera submís
la bofetada del pare.
És trist separar-nos.
Com un divorsi aparaulat.
No saps el greu que em sap.
Terra meva,
per això, si et plau,
allunya't de mi,
no vull haver de mirar enrera,
no vull plorar pel teu record,
allunya't,
fes-ho per mi,
igual que jo ho faré per tu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Ei, sóc en mati, però em fa mandra registrar-me.
Cap on aneu, ara?
Ei mati!
Em pensava que estaves mort!
Em fa content llegir-te.
Ara hem arribat a Bangkok i la veritat és que això és un altre món.
Ja anirem explicant coses.
Per cert, després de cansar-me de llegir tantes bones crítiques no me n'he pogut estar (uns 8 eur) i he comprat l'últim de Mastodon.
Ja et diré el què.
Salut, porcassa!
no, mort no, però no sóc gaire de mails i osties.
Bangkok! ou yea.
Mastodon, joder, potser si que canviar aires va bé per idees,jaja.
Mastodon són el futur del metal, i no te digo más.
La veritat és que escoltant-los bé això s'enflaire...
Publica un comentari a l'entrada