17 de gener, 2007

India


La India no es muy hermosa.


Sí,
tiene sus pequeñas cosas:
el Taj, Khajuraho...


Como otros países
tienen también
su Torre Eiffel,
su Sagrada Familia o
su Empire State Building.


Pero todo lo demás...


Sus calles sucias y
contaminadas y
caóticas
cargadas de gente pesada
que ataca al turista
que aún no se ha aclimatado.

Sus vacas sagradas
que huelen como cerdos y
comen peor que ellos.
Hurgando entre cantidades
industriales de mugre y
mierda y
que son tratadas a palos
por sus cohabitantes.

No sé qué tendrán de sagradas y
dudo mucho
que indio alguno
pueda responder a esta pregunta.

Los vehículos luchan
contra los peatones y
una vez más
se da la razón
a la cita la ley del más fuerte.

A diario,
transeúntes son atropellados y
los que sobreviven
soportan los reproches
a gritos
de los conductores.

La luz, los postes eléctricos...
¡Eso también es todo un mundo!

Todos roban la luz
de donde pueden.
Pinchan un cable aquí,
cuelgan otro allá.

Todas las calles
parecen decoradas
con pinturas de Pollock,
sin ser Pollock.
El arte nunca es bien recibido aquí.

Los edificios se alzan
con toda dificultad,
a duras penas,
e intentan mantener su equilibrio
mientras cae con el tiempo
su feo maquillaje y
muestran una cara aún peor.

En según que zonas
parecen incluso
obras de bombarderos.

Esas grandes ciudades
decrépitas y leprosas
deberían no existir.
Son sólo superficies de lo putrefacto.

Y luego están las pequeñas ciudades,
los pueblos.
Bueno, estas no están tan mal.


Es un pequeño alivio
para quién las descubre,
en un principio.

Con mirada profunda
salen y relucen,
también,
sus imperfecciones.


No,
definitivamente,
la India no es nada hermosa.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

DESNUDE MI ALMA PARA DARSELA A ELLA,
HICIMOS EL AMOR TODA LA NOCHE,
DESPERTE; AUN CON EL ALMA DESNUDA.
ME MIRE AL ESPEJO.
SOLO VI EL REFLEJO DE MI POLLA.

Grunx ha dit...

Molt bo, nano!

catzoo ha dit...

ara si.
Y TORNO.
BENEDETTI COMO SALE DE MY ALMA(POLLA)
UNA MUJER DESNUDA Y EN LO OSCURO, TIENE UNA CLARIDAD QUE NOS ALUMBRA;
DE MODO QUE SI OCURRE UN APAGON, UN DESDCONSUELO O UNA NOCHE SIN LUNA, ES NECESARIO Y ASTA IMPRESCINDIBLE TENER A MANO A UNA, MUJER DESNUDA, CLARO.

Grunx ha dit...

Que dir de Mario Orlando Hamlet Hardy Brenno Benedetti Farugia, que no digui ja el seu nom...

(Aixo de tenir pares italians sol ser una putada i si no pregunteu-li a l'Arturo Baldini, el rei de la incomunicacio)

Anònim ha dit...

Les noces del cel i de l’infern

LA VEU DEL DIMONI

Totes les Bíblies o codis sagrats han estat les causes dels següents Errors:
1. Que l’home té dos principis existents reals que són: un Cos i una Ànima.
2. Que l’Energia, anomenada Mal, tan sols és del Cos, i que la Raó, anomenada Bé, tan sols és de l’Ànima.
3. Que Déu turmentarà l’Home a l’Eternitat per haver seguit les seves Energies.
Però els següents Contraris a aquests són Certs:
1. L’Home no té un Cos diferent de l’Ànima, perquè aquest anomenat Cos és una part de l’Anima discernida pels cinc Sentits, les principals entrades l’Ànima en aquesta època.
2. L’Energia és l’única vida i és del Cos, i la Raó és el límit o circumferència exterior de l’Energia.
3. L’Energia és Joia Eterna.


PROVERBIS DE L’INFERN

Al temps de la sembra aprèn, a la collita ensenya, a l’hivern regala’t.
Fes anar carro i rella per damunt els ossos dels morts.
La via kde l’escés mena al palau de la saviesa.
La Prudència és una vella i lletja fadrina rica festejada per la Impotència.
Qui desitja i no fa, cria pestilència.
El cuc escapçat perdona l’arada.
Fica’l de cap al riu a qui li agrada l’aigua.
Un ximple no veu pas el mateix arbre que un savi.
La cara que no fa claror no serà mai cap astre.
L’eternitat està enamorada dels productes del temps.
L’abella enfeinada no té temps d’estar trista.
Les hores d’estupidesa les compta el campanar, les de saviesa: no les pot comptar cap campanar.
La menja sana s’agafa sense parany ni xarxa.
En any d’eixut posa en clar el nombre, el pes i la mida.
Cap ocell no s’enfila gaire amunt si ho fa amb les seves ales.
Cos mort no venjua injúries.
No hi ha acte més ubli m que posar-te un altre al davant.
Si el boig persistia en la seva bogeria esdevindria savi.
La bogeria és el manteu de la malícia.
La vergonya és el manteu de la Supèrvia.
Les presons són fetes amb les pedres de la Llei, els bordells amb els maons de la Religió.
L’urc del paó és la glòria de Déu.
La lascívia del boc és la munificència de Déu.
El furor del lleó és la saviesa de Déu.
La nuesa de la dona és l’obra de Déu.
L’excés de dolor fa esclafir. L’escés d’alegria fa plorar.
El rugir dels lleons, l’udol dels llops, el bramul de la mar en tempesta, i l’espasa esquinçadora, són porcions d’eternitat massa grans per a l’ull de l’home.
La guilla maleeix la trampa, no pas a si mateixa.
La joia prenya. El dolor dóna a llum.
Que l’home es posi la pell del lleó, la dona el vell de l’ovella.
L’ocell un niu, l’aranya una teranyina, l’home l’amistat.
L’estúpid que somriu pagat d’ell mateix i l’estúpid emmurriat que s’arrufa s’han de tenir l’un i l’altgre per savis, perquè puguin servir de garrot.
El que ara s’ha demostrat fou abans només imaginat.
La rata, el ratolí, la guilla, el conill ronden les arrels; el lleó, el tigre, el cavall, l’elefant ronden els fruits.
La cisterna reté, la font vessa.
Un sol pensament omple la immensitat.
Estigues sempre a punt de dir el que penses, i l’home baix t’evitarà.
Tot allò que pot ser cregut és una imatge de la veritat.
L’àguila no ha perdut mai tant de temps com quan s’ha sotmès a l’escola del corb.
La guilla procura per ella, però Déu procura pel lleó.
Al matí Pensa, al migdia Fes, al vespre Menja, a la nit Dorm.
Qui t’ha comportat que te li imposessis et coneix.
Com l’arada segueix les paraules, així Déu fa cas de les pregàries.
Els tigres enfurits són més savis que els cavalls ensenyats.
Espera’n verí, de l’aigua aturada.
Mai no sabràs quan n’hi ha prou si no saps quan n’hi ha massa.
Escolta el retret de l’estúpid! És un títol reial!
Els ulls de foc, els narius d’aire, la boca d’aigua, la barba de terra.
Feble en coratgia, fort en mauleria.
El poemer mai no demana al faig com ha de créixer, ni el lleó al cavall com ha de capturar la presa.
El captaire agraït s’emporta una bona collita.
Si d’altres no haguessin estat estúpids, n’hauríem de ser nosaltres.
L’ànima en delícia, mai no serà sollada.
Quan veus una Àguila, veus una porció de Geni: aixeca el cap enlaire!
Així com l’oruga tria les fulles més fines per pondre-hi els ous, així el sacerdot deixa anar l’execració damunt les joies més pures.
Crear una floreta és una labor de segles.
La maledicció colla. La benedicció amolla.
El vi més bo és el més vell, l’aigua més bona és la novella.
Les pregàries no llauren! Les lloances no seguen!
La joia no riu! El dolor no plora!
El cap sublimitat, el cor Pathos, els genitals Bellesa, les mans i els peus Proporció.
Com l’aire per a l’ocell o l’aigua per al peix, així el menyspreu per al menyhspreable.
El corb volia que les coses fossin totes negres, l’òliba, que fossin totes blanques.
L’euberància és Bellesa.
Si la guilla hagués assessorat el lleó, el lleó seria astut.
El Millorament fa els camins drets, però els camins torts sense Millorament, són els camins del Geni.
Val més assassinar un Infant al bressol que criar desitjos sense acció.
On no hi ha homes la natura és estèril.
La veritat mai no podrà ser dita de manera que sigui compresa i no sigui creguda.

Prou! o Massa

Els Poetes antics animaren totes les coses sensibles amb Déus o bé Genis, denominant-les amb els noms i revestint-les amb els atributs propis dels boscos, dels rius, de les muntanyes, dels llacs, de les ciutats, de les nacions, i de tot allò que podien percebre llurs dilatats i nombrosos sentits.
I en especial s’aplicaren a l’estudi del geni de cada ciutat i comarca, subordinant-lo a la seva divinitat mental.
Fins que hi hagué un sistema format, del qual uns quants tragueren profit i esclavitzaren el poble senzill fent per manera que les divinitats mentals esdevinguessin reals o separades de llurs objectes: així va començar el Sacerdoci.
Escollir de contes poètics les formes del culte.
I al capdavall proclamaren que els Déus havien ordenat tal mena de coses.
Els homes oblidaren així que les divinitats resideixen Totes en el cor de l’home.

(Trad. S. Serrallonga)

DANSA

Abans que apunti el matí, la joia s’obre al cor de les flors,
joia fins a les llàgrimes, i el Sol ixent les eixuga: la farigola boscana primer
i la ulmària borrissolada i suau, ondulant entre els joncs,
saltant en l’aire lleument, menen la dolça dansa: desvetllen
el lligabosc adormit en el roure; l’airosa bellesa
festeja al grat del ventet; l’arç blanc, l’arç gentil
obre cent ulls amables; escoltant, la rosa encara dormia:
ningú no ha gosat deixondir-la: obre aviat el seu llit de cortines vermelles
i surt, majestuosa en la seva beutat. Cada flor,
el gessamí, l’englantina, el clavell,
la jonquilla, el dolç lliri que obre el seu cel: tots els arbres,
les flors i les herbes omplen l’aire aviat amb la innúmera dansa.
Però tot amb un ordre dolç i gentil...

(Trad. Marià Manent)



ETERNITAT

Qui el goig voldria presoner
la vida alada fa malbé.
Però qui el besa a vol alçat
viu l’alba de l’eternitat.

(Trad. Miquel Desclot
De tots els vents. Selecció de versions poètiques.
Barcelona, Angle, 2004)

Anònim ha dit...

a redescubrir el freaki aket, tot i k el mes interessant són els seus dibuixets entre malaltisso-macabra i poetico-visionaris... en fin... a veure si en puc posar un

Grunx ha dit...

En William no està gents malament, però de vegades trobo que peca d'excès.
Com dic en el meu perfil, em queduc amb l'Andrew. No sé, se'm fa més amè...

Petroglifa ha dit...

Vaya tela amb el nom de'n Benedetti
Sembla com de telenovela
Maria Carmen Antonia de los Dolores Ruiz de los Lagos...