ND 631

Fa por quan es mou l'avió.

Quan entra en una turbulència
i una veu anuncia l'ús del cinturó.
Hom pensa, què collons hi cardo jo aquí!
Per què no agafava el tren fins a Calcuta?
Total per vint-i-sis hores?

Des d'aquí l'alçada es fa notar.
És fàcil imaginar
com es desprèn una ala
i l'avió perd el rumb.

Com a mínim,
ja que hi estem posats,
caure damunt d'un indi,
que amb els que hi ha
per probabilitat toca.

O quan l'avió entra penetrant els núvols
amb violència,
com violant algú,
i no es veu res.

Directes a terra.
Sense salvació.
I llavors l'explosió.

De fet,
això,
potser seria lo millor.