Fred

Vull que tinguis fred.
Que et moris de fred.
Que la sang que circula dins del teu cos
es coaguli i s’aturi.
Vull que tremolis.
Vull que se’t trenquin les dents
al xocar les unes amb les altres.
Que els teus pits se’t quedin durs com el glaç
i el cor se’t pari,
que no rebi més oxigen.
Vull que tinguis molt de fred.
Que les ungles, si fa falta,
et caiguin com els cabells,
com si tot fos postís.
Vull que els llabis se’t tallin i
es tornin muts pel fred.
I que els ulls se’t cristal·litzin
i es transformin en lentilles.
Desitjo amb delit que et moris de fred.
I així, per fi,
potser em demanaràs que m’acosti a tu,
que et protegeixi
i que t’abraci amb tanta força
que no et deixi mai més respirar.