Hablaré de música
hasta que me salten
los tímpanos.
Pero escuchar música...
Eso no.
Es de mediocres.
28 de juny, 2009
26 de juny, 2009
Casament
La vida es casarà amb la mort tard o d'hora.
Está escrit a totes les invitacions,
a totes les esqueles.
Abans però es donaran un petó i
ballaran tota la nit
fins que les petjades dels seus peus
hagin cavat amb prou profunditat
la seva pròpia tomba.
Está escrit a totes les invitacions,
a totes les esqueles.
Abans però es donaran un petó i
ballaran tota la nit
fins que les petjades dels seus peus
hagin cavat amb prou profunditat
la seva pròpia tomba.
22 de juny, 2009
Vull ser canto de taula
Quan era petit
tenia una profesora
que sempre s'asseia
al canto de la taula.
Vaig anar creixent
i sempre les meves novies
s'apoiaven als cantos de les taules,
fins i tot les romagueres
es giraben per veure-ho.
Ara que sóc gran
quan veig les dones
caminant pel carrer
les veig amb un canto de taula
al cul.
tenia una profesora
que sempre s'asseia
al canto de la taula.
Vaig anar creixent
i sempre les meves novies
s'apoiaven als cantos de les taules,
fins i tot les romagueres
es giraben per veure-ho.
Ara que sóc gran
quan veig les dones
caminant pel carrer
les veig amb un canto de taula
al cul.
16 de juny, 2009
Ciego, sordo, mudo y loco
En este mundo
que se comenten
tantas atrocidades
es mejor ser ciego
y no ver nada.
En estas calles donde
uno no oye nada,
con tanta sirena,
tanto barullo,
tanto movimiento
que merecería la pena
ser sordo de nacimiento.
En una habitación
llena de gentuza
que solo habla
y no escucha,
mejor quedarse mudo.
En este planeta
solo sobrevive
el loco.
que se comenten
tantas atrocidades
es mejor ser ciego
y no ver nada.
En estas calles donde
uno no oye nada,
con tanta sirena,
tanto barullo,
tanto movimiento
que merecería la pena
ser sordo de nacimiento.
En una habitación
llena de gentuza
que solo habla
y no escucha,
mejor quedarse mudo.
En este planeta
solo sobrevive
el loco.
10 de juny, 2009
06 de juny, 2009
Deixant en Pau
Diu molt de tu
que m'ignoris quan ja sóc
gran o vell i caic pels terres.
Quan no veus
ni el paisatge que et rodeja,
ni t'impresionen les estrelles,
ni sents ni notes
el vent que et colpeja
la cara, el clatell o l'esquena,
diu molt de tu.
Ser una formiga
entre formigues
que desconeix
l'entorn que l'envolta,
diu molt de tu.
Els teus petons dispersos
parlent de tu
repartits i perduts entre els mesos,
dels més càlids als més freds,
i em deixen clar,
que tu i jo ja no som res.
I em sento feliç
i ser que sóc afortunat.
Diu molt de tu,
quina gran sort,
que m'hagis deixat.
que m'ignoris quan ja sóc
gran o vell i caic pels terres.
Quan no veus
ni el paisatge que et rodeja,
ni t'impresionen les estrelles,
ni sents ni notes
el vent que et colpeja
la cara, el clatell o l'esquena,
diu molt de tu.
Ser una formiga
entre formigues
que desconeix
l'entorn que l'envolta,
diu molt de tu.
Els teus petons dispersos
parlent de tu
repartits i perduts entre els mesos,
dels més càlids als més freds,
i em deixen clar,
que tu i jo ja no som res.
I em sento feliç
i ser que sóc afortunat.
Diu molt de tu,
quina gran sort,
que m'hagis deixat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)