Deixant en Pau

Diu molt de tu
que m'ignoris quan ja sóc
gran o vell i caic pels terres.

Quan no veus
ni el paisatge que et rodeja,
ni t'impresionen les estrelles,
ni sents ni notes
el vent que et colpeja
la cara, el clatell o l'esquena,
diu molt de tu.

Ser una formiga
entre formigues
que desconeix
l'entorn que l'envolta,
diu molt de tu.

Els teus petons dispersos
parlent de tu
repartits i perduts entre els mesos,
dels més càlids als més freds,
i em deixen clar,
que tu i jo ja no som res.

I em sento feliç
i ser que sóc afortunat.

Diu molt de tu,
quina gran sort,
que m'hagis deixat.