31 de maig, 2008

A las 8 de la mañana

Cuando uno duerme plácidamente
un sábado cualquiera,
un día ideal para quedarse en cama,
siempre suena algún teléfono
de un vecino imbécil
que al parecer se ha quedado sordo
y te despierta a las 8 de la mañana.

Coges paciencia e intentas
reconciliar tu sueño
pero el puto teléfono
empieza de nuevo.

Como dice un viejo amigo,
si no han llamado más de 20 veces
no han llamado ninguna.

Definitivamente me despierta.
Entro en la cocina desnudo
y preparo un poco de café.

Al mediodía recibo la noticia.
La vieja chocha de al lado,
la madre del propietario,
ha muerto de un infarto.

Por eso no cogía el teléfono,
puta zorra perezosa.

Mejor, así no volverán a llamar
para despertarme un sábado
a las 8 de la mañana.

28 de maig, 2008

Becker 2

"¿Qué es el cine?", dices mientras clavas
en mi pupila tu pupila azul.
"¿Qué es el cine? ¿Y tú me lo preguntas?
El cine...es Nicholas Ray".

26 de maig, 2008

El gato que está muerto

El gato está muerto,
afirmas mientras deslizas
tu tersa mano por su frío pelaje.

¡Pero haz algo!, grita tu mujer
al borde de la desesperación
esperando y deseando
que seas un Dios.

El hijo llora sin saber aún
que su querido Esfínter
ha muerto envenenado
por algún campesino de la zona
que sólo buscaba proteger
su seca y escasa cosecha.

Sin estar muy seguro de tus actos,
levantas el gato que está muerto
y, confiando así acallar los agudos
aullidos de tu histérica esposa,
cruzas el jardín y entras en casa.

Te encierras en la cocina y
reposas el peso muerto encima
del mármol aún más frío
mientras con la otra mano
abres el cajón de los cuchillos.

24 de maig, 2008

Jo la vull a ella

Jo la vull a ella,
tota ella, tant bella
com una abella.

Jo la vull a ella
la meva poncella,
la meva femella.

Jo la vull a ella
que sap fer escudella
amb la meva costella.

Jo la vull a ella
perquè veu Font Vella
de la mateixa botella.

Jo la vull a ella,
que els ulls m’estavella
com una estrella.

Jo la vull a ella
i a la seva gargamella
menjant-me la bandinella.

Jo la vull a ella
que amb la seva cantarella
m’adorm com una vedella.

Jo la vull a ella,
cel·la una oronella,
la meva parella.

Jo la vull a ella
que mou la parpella
i faig una tombarella.

Jo la vull a ella
tant trapella
com la meva titella.

Jo la vull a ella
perquè sí,
és la més bella.

Jo la vull a ella,
només ella,
sempre ella.

22 de maig, 2008

Su tío y su tía

De pequeño solo quería sentarse
en las rodillas de su tío,
ahí se sentía a gusto y seguro,
querido por su familia.

Fue creciendo y disfrutaba
con las tortillas de su tía,
sus caracoles, su pan con nocilla,
su pollo con patatas fritas.

Quedarse en casa era malo,
siempre encontraba una buena excusa
para subir con la bici
la colina de sus tíos.

Ahora se ha hecho un hombre,
al menos eso intenta parecer,
y ya casi nunca va a visitar
a su tío y a su tía.

Su tío padece alzheimer,
su hígado está jodido
y cree que le caen los
dedos de las manos.

Y su tía llora con los suyos,
cuando escucha jurar a su marido
que un día de estos se levantará temprano
para matarlos a todos.

20 de maig, 2008

Colomí

Un colomí sobrevolant la ciutat
se sent cansat i s’atura a reposar
damunt d’un teulat tot esberlat.

Un cop reprès prèn aire,
estén les ales i s’enlaire amunt,
direcció al cel,
continuant amb el seu rumb
sense destí.

Minuts després,
també cansat,
aterra damunt d’un terrat.

Té el temps ben just
per descansar
abans que un gat blanc
entremeliat el pugui agafar.

I va volant per tota la ciutat,
avançant i parant
en el seu llarg camí sense final.

I mai no es queda,
en un sol lloc o allá mateix.

El món és massa gran
i el colomí el vol disfrutar

sense cap mena d’estrés.

18 de maig, 2008

Ser humano

Ser un ser humano significa no tener que dar explicaciones.
Actuar con el menor remordimiento.
Significa amar sin ser amado y cambiar el viejo amor perdido
por otro aún peor que te lleva a la perdición.
Significa romper con todo y romperlo todo.

Ser un ser humano es nuestro deber.
Ser superiores, no ser honestos, ser poderosos,
no ser generosos, ser supersticiosos, no ser capaces
de entender a los demás sin pensar en nosotros mismos.
Dar por sentado que es inevitable lo evitable.

Uno se siente orgulloso de ser un ser humano.
Aunque solo en sueños parece ser bueno
y es agradable pertenecer a ese grupo.

En verdad,
ser ser humano,
es propio de imbéciles.

Nadie se salva de ser uno de ellos.

15 de maig, 2008

Está en tus manos

Esa manzana la muerdes por la mañana
y luego la dejas a medias
dentro la nevera.

Quizás por la tarde la aproveches
para hacer un zumo natural
con la licuadora.

Por la noche, ya oxidada,
decides tirarla en el cubo
de la basura orgánica.

13 de maig, 2008

Cançoneta per a la canalla

Ves que vinc i em venjaré,
ves que vinc i et penjaré,
et menjaré després de confitar-te,
et mataré amb un martell.

Ves que aquí hi haurà merder
i es que el cap t’esbotzaré
i es que els ulls t’enfonsaré
i el meu fal·lus entraré.

T’esgarraré sense compassió,
et tallaré els mugrons dels pits,
t’obriré el coll amb un tirabuixó,
dibuixaré amb la teva sang
un cor partit per la meitat
així aprendràs de veritat
que mai no m’hauries
d’haver deixat.

11 de maig, 2008

Oda a Don nadie

Hank, eres un poeta
para aficionados incautos,
para iniciados,
para menores.

Para los que ya han aprendido
más bien eres un estorbo,
un Don nadie.

10 de maig, 2008

Robar

Quan era petit,
recordo com gaudia
baixant aquella baixada
tant empinada.

Era com acostar-se al infern.

Els pinyons de la bicicleta
No donaven per més.

Alguna vegada
els havia intentat frenar
i jo em fotia de morros.

Així que pedalava
amb totes les meves forces
i quan veia
que no podia més
deixava que el destí
jutgés per mi.

No anava sol.
M’acompanyava el veí
i el meu germà.

Ens arribàvem
al poble
i entravem
en aquella botiga
tant vella.

Era d’una dona gran
que a dures penes
s’aguantava dreta.

El seu fill,
mig retardat,
intentava portar
com podia
la botiga.

Nosaltres entravem
tot decidits
i compràvem
uns cacauets
mentre amagàvem
sota la camisa
alguna coca-cola
de dos litres
o qualsevol cosa
que ens hagués
fet peça.

I marxàvem corrents
pujada amunt
amb les butxaques plenes
pensant quina una
en faríem
més tard.

09 de maig, 2008

La curiositat del gat

Arribo carregat de llibres, revistes i dvd’s. Els deixo damunt la taula del menjador. Em descalço i em poso les espardenyes. Corro cap al lavabo. Els gats se’m creuen pel camí. Esperen ansiosos que els hi ompli la menjadora de pinso amb gust de salmó. Aixeco la tapa, em descordo els pantalons i començo a pixar. La bufeta ja em començava a fer mal. El gat més gros, treu el cap per sota les meves cames. El soroll de la meva orina colpejant el fons l’ha encuriosit. No calcula bé la distància i posa el cap just a sota del raig daurat. Ell ni s’immuta, jo encara ric.

07 de maig, 2008

Dolents per naturalesa

la mort
mata per matar
igual que la gent
menteix per mentir
caga per cagar
escriu per escriure
folla per follar
estima per estimar
roba per robar
canta per cantar
condueix per conduir
salta per saltar
juga per jugar
parla per parlar
guanya per guanyar
fuma per fumar
destorba sempre
ataca per atacar
menja per menjar
busca per buscar
pica per picar
tanca per tancar
explora per explorar
paga per pagar
mai no cobra
pensa per pensar
pensa per pensar

la vida
són dos verbs
units
per una
preposició

encara
que sempre
hi ha alguna
excepció

05 de maig, 2008

Sol i de nit

Avui només
he begut una botella de vi,
quatre cerveses
i dues ratafies.

Anem bé.

Encara en tinc
per unes tres hores.

03 de maig, 2008

De papel higiénico

Me gusta leer algo
cuando estoy
sentado en el baño.

Utilizo un trozo
de papel higiénico
como punto
de libro.

Cuando acabo
el libro de poesía
tiro el punto
de papel higiénico
por el retrete.

Es como un acto
simbólico
que define
a la perfección
lo que siento
al finalizar
un buen libro.

Aunque a veces,
cuando me disgusta
lo que leo,
también tiro
de la cadena
y veo el punto
ahogarse
entre las aguas.

Algunos libros,
a menudo
más de los
necesarios,
parecen
que apenas
suman
tres páginas
y media.

02 de maig, 2008

La vecina

La vecina de arriba abre las puertas de su balcón
y empieza a cantar a viva voz.

Nosotros estamos comiendo justo debajo
acompañados de un filo hilo musical.

Por unanimidad decidimos apagar la radio
y darle una oportunidad a la nueva inquilina.

En efecto, tiene un chorro de voz,
aunque está por depurar.

Tiene un largo camino por delante
si quiere llegar a ser alguien.

Cuando termina la segunda canción,
todos los comensales aplaudimos.

La vecina nos oye y deja de cantar,
supongo que bastante ruborizada.

La pobre chica aún no está preparada
para las grandes masas.

Otra vez será.

01 de maig, 2008

L’últim glop

Sagno com un porc senglar
ferit i acorralat
que s’amaga entre bardisses.

La sang descobreix
els meus moviments
de desesper.

El caçador furtiu
fa un glop de vi
i prem el gatell.