Llardons desfets
circulen pel meu cos
laringe avall.
M'omplen tant el cor
que expulso greix
amanit amb pels.
La meva pell
sua sense esfroç quan
jac al sofà com un ca.
Sí, són llardons
amb pa amb tomàquet o
fregits amb sal
el que menjo aquí
estirat al llit pensant
en tu, mal parit.
I si somio
quan cau la neu no són
flocs, són llardons.
I el meu ofici
el veig tan clar com la mà:
lladre de llardons.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada