S’odiaven a matar i s’ho deien de debó.
No em pregunteu com
però per casualitats de la vida
es van trovar colgats per la neu en un forat.
Sols, sense reserves, ni comestibles,
ni roba d’abric.
A mesura que la nit arribava
els seus cossos més es congelaven.
Fins que l’ànsia de sobreviure
va aparcar les seves diferències
i es van abraçar
en un últim crit desesperat.
Dos anys desprès uns excursionistes
els van trovar per casualitat.
I en van explicar una història
ben diferent de l’original:
que s’estimaven molt
i que sempre s’havien agradat.
No em pregunteu com
però per casualitats de la vida
es van trovar colgats per la neu en un forat.
Sols, sense reserves, ni comestibles,
ni roba d’abric.
A mesura que la nit arribava
els seus cossos més es congelaven.
Fins que l’ànsia de sobreviure
va aparcar les seves diferències
i es van abraçar
en un últim crit desesperat.
Dos anys desprès uns excursionistes
els van trovar per casualitat.
I en van explicar una història
ben diferent de l’original:
que s’estimaven molt
i que sempre s’havien agradat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada