Anaves tota despullada
quan miraves amagada,
des del balcó,
la gent del carrer.
No eres gens conscient
de la teva deshonesta proposició,
però jo la vaig acceptar de bon grat.
Vaig prendre seient.
Vaig enfocar bé els meus binocles
i em vaig descordar els pantalons.
La resta descansa en pau,
ben embolicada,
en un paper de wàter
que vaig lleçar poc després
de tirar la cadena.
Només et volia
donar les gràcies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada