La meva pruna

Hi ha un arbre, allà dalt,
lluny, més enllà de horitzó,
on ni els més agosarats arriben,
amb només una pruna.

Immaculada, bella i esplèndida.

La prenc amb la mà
i l'analitzo amb cautela:
la miro, l'enflairo, la toco i la sospeso.
Quina pruna!
Les mans, els cabells, els ulls…
No n'hi ha cap d'igual en tot el món.

Me l'enduc a casa
i la guarduc a clau tancada.
No fos cas, que algú llest,
un dia, volgués entrar
a robar-me-la.