Em torno boig
només de pensar amb elles,
el cap se m’en va.
Que precioses que són.
Em captiven i m’enterneixen.
I mira què et dic:
m’entra trempera.
Desitjo llepar-les, besar-les.
Que feliç seria si fós un escuradents
i pogués endinsar-me entre elles.
Si sàpigues que el teu hàbit
és mossegar-me.
Notar com m’apreten,
com m’empresonen.
Enflairar-les vivament.
Qui pogués ser una càries
o un raspall treballant
a la teva disposisió!
O tan sols ser dentífric,
que és més fugaç!
O una cigarreta que compte enrera
esperant la seva fi,
la seva mort!
Que feliç sóc pensant
amb les teves dents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada