24 de febrer, 2007

La Sagrada Família (o l’obra d’art materialitzada)

Imagineu-vos la Sagrada Família voltada per milers i milers d’homes despullats, separats entre ells per tretze centímetres (segons diuen la mitjana estàndard oficial del nostre estat -les dones només són acceptades si es lliguen una reproducció de plàstic de l’òrgan masculí damunt les seves parts-) que, a ritme de l’imne nacional o d’una tunadilla eclesiàstica o jo què sé, de qualsevol melodia coneguda i familiar per a tots els presents, es penetren per darrera, mentre, un helicòpter de TV3, donant voltes circulars, en el sentit de les agulles del rellotge, va grabant tota l’escena, programada per la diada de Sant Jordi.

1 comentari:

Grunx ha dit...

Haig de reconèixer que aquesta imatge tant idíl·lica no és fruit de la meva imaginació. Suposo que molts sabeu quina cara perversa hi ha al darrera. Però sempre he pensat que les bones idees s'han de compartir.