El papa plora. Li ha fet pim pam al cul a la mama i ara se sent malament. Li sap greu. Ha vist que jo ho veia i m'ha tancat la porta als nassos. Això no esta gaire bé, papa. Jo només passava per allà. No volia molestar. No ho fare més, li he jurat. Pero ell no s'ho ha cregut i m'ha picat. I ara ploro, també. M'ho mereixia, suposo. I la mama, també. Sempre s'ha de fer cas al papa. No sé què haurà fet la mama, pero segur que el papa té la raó. No hi tornarem mes, li he dit. Ni jo, ni la mare. Llavors s'ha tancat a l'habitació i ha comencat a plorar. Perdona'ns papa, li he dit en veu alta. Jo i la mama som molt dolents i no et mereixem. Demà al matí, molt d'hora, sortiré al carrer amb la mama. També m'enduré el meu germanet. Ja veuràs com tot anirà millor i al vespre estaràs molt més content.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada