02:38, 02:39, 02:40,
les hores no passen
en aquest bus
direcció a Bremen.
02:41, 02:42, 02:46,
la pluja feble
s’esclafa contra
el paviment de l’autovia
com un compta gotes.
La delicada veu d’en Buckley
aconsegueix ofegar uns minuts.
Torno al rellotge electrònic
de números vermells
que hi ha damunt
del cap del conductor.
02:49, 02:59, 02:60,
el temps conta hores inexistents.
La son no pot amb mi.
La foscor cobra vida
mentre escric aquestes línees
a les palpentes.
Almenys la temperatura
és agradable.
03:01, 03:06, cada cop queda menys,
encara que sempre continua sent massa.
El bus es desvia,
tant de bo sigui una drecera.
Merda, una parada!
La policia entra i demana passaports.
És la duana. Només faltava això.
Algú dorm, el desperten.
Polizei, diuen. El meu DNI
se’l mira una bona estona.
No sé què dubta,
encara no he matat a ningú.
Em mira, me’l torna i se’n va.
El bus arranca.
Espero que el conductor
no prengui més dreceres d’aquestes.
Em poso els auriculars i tanco els ulls.
02:55, 02:53, 02:48
sembla que el temps
compti cap enrere.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada