Es veu que estava prenent unes copes
en un bar al centre de Londres
a altes hores de la nit.
L’endemà a mig matí,
un cop passada la ressaca,
va advertí que ja no tenia ni el dni,
ni cap documentació.
La cartera amb els diners,
és ben evident,
també havien desaparegut.
I va començà a plorar
perquè era francesa
i començava a dubtar
si podría tornar a casa.
Ho va explicar als seus companys de pis.
Ells li van recomanar que anés a l’ambaixada,
que allà segur que li solucionarien el problema.
Encara que en el fons, tots pensaven:
Deu és just i castiga a qui ho mereix,
ull per ull, dent per dent.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada