Robar

Quan era petit,
recordo com gaudia
baixant aquella baixada
tant empinada.

Era com acostar-se al infern.

Els pinyons de la bicicleta
No donaven per més.

Alguna vegada
els havia intentat frenar
i jo em fotia de morros.

Així que pedalava
amb totes les meves forces
i quan veia
que no podia més
deixava que el destí
jutgés per mi.

No anava sol.
M’acompanyava el veí
i el meu germà.

Ens arribàvem
al poble
i entravem
en aquella botiga
tant vella.

Era d’una dona gran
que a dures penes
s’aguantava dreta.

El seu fill,
mig retardat,
intentava portar
com podia
la botiga.

Nosaltres entravem
tot decidits
i compràvem
uns cacauets
mentre amagàvem
sota la camisa
alguna coca-cola
de dos litres
o qualsevol cosa
que ens hagués
fet peça.

I marxàvem corrents
pujada amunt
amb les butxaques plenes
pensant quina una
en faríem
més tard.