Jo la vull a ella,
tota ella, tant bella
com una abella.
Jo la vull a ella
la meva poncella,
la meva femella.
Jo la vull a ella
que sap fer escudella
amb la meva costella.
Jo la vull a ella
perquè veu Font Vella
de la mateixa botella.
Jo la vull a ella,
que els ulls m’estavella
com una estrella.
Jo la vull a ella
i a la seva gargamella
menjant-me la bandinella.
Jo la vull a ella
que amb la seva cantarella
m’adorm com una vedella.
Jo la vull a ella,
cel·la una oronella,
la meva parella.
Jo la vull a ella
que mou la parpella
i faig una tombarella.
Jo la vull a ella
tant trapella
com la meva titella.
Jo la vull a ella
perquè sí,
és la més bella.
Jo la vull a ella,
només ella,
sempre ella.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada