Colomí

Un colomí sobrevolant la ciutat
se sent cansat i s’atura a reposar
damunt d’un teulat tot esberlat.

Un cop reprès prèn aire,
estén les ales i s’enlaire amunt,
direcció al cel,
continuant amb el seu rumb
sense destí.

Minuts després,
també cansat,
aterra damunt d’un terrat.

Té el temps ben just
per descansar
abans que un gat blanc
entremeliat el pugui agafar.

I va volant per tota la ciutat,
avançant i parant
en el seu llarg camí sense final.

I mai no es queda,
en un sol lloc o allá mateix.

El món és massa gran
i el colomí el vol disfrutar

sense cap mena d’estrés.