Estic corrent
i deu fer molta estona
perquè em noto cansat.
La cara em sua.
Tinc por.
Algú que no
em puc treure de sobre
em segueix molt d’aprop
i intenta matar-me.
No sé el perquè.
No li he fet res,
però ell insisteix.
És persistent,
més ràpid,
més fort.
M’amago però ell
de seguida em troba.
És una sensació
realment angoixant.
Sempre m’atrapa
i de poc que no em mata.
El despisto,
em torna a enxampar.
Estic al límit
de les meves forces
i decideixo donar-me
per vencut.
No sé d’on
trec una pistola
m’apunto al cap
i prenc el gallet.
Tot s’ha acabat.
Per fi tinc pau.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada