La fàbrica

Premen el botó vermell
i la cadena s’activa.
El disc que prèviament
algú ha afilat
comença a donar voltes
a tota velocitat.
Una base metàl·lica
empeny l’embotit,
com si fos un botxí,
directe a la guillotina.
La peça allargada
queda dividida
en porcions fines
que cauen damunt
d’una cinta blanca
que les transporta
a la següent fase.

Dues noies amb mono blau
i amb guants de làtex
reparteixen les llesques
en els diferents safates
que un motlle
a gran temperatura
ha donat forma
en una base de plàstic
i que van avançant
en períodes
de cinc segons.

La màquina s’ocupa de precintar
els sobres un a un
i van caient a una altre sala
on un noi, tot de blanc,
recull i etiqueta
un cop ha comprovat
que el sobre está intacte
i no ha perdut el buit.

Un altre es dedica
a introduir quinze sobres
a cada caixa
i, un cop tancada,
les apila ordenadament
damunt d’un palet
fins a cinc pisos.

Un home s’emporta
el palet ple
i el posa dins d’una nevera.

I tornar a començar
tot el cicle.

Amb sort
al cap de vuit hores
les màquines pararan.

Si és un mal dia
potser hauran d’esperar
tretze hores.