M’encanta el Nadal

Pensar que s’acosten sopars copiosos
vora una llar de foc
mentre a fora fa un fred que pela.

Saber que tots gaudirem de bones companyies,
parlarem mig enfarfegats de vi,
de coses banals sense importància.

Rebrem regals que d’aquí a uns dies
els recordarem en la llunyana distància,
si soms fanàtics de les panses.

Escoltarem al rei donant el sermó que toca,
que des de fa molts anys han anat escrivint diferents persones
però que pel contingut sembla la mateixa.

Sobretot m’agrada
quan penso en una altra part del món
on hi ha milions de persones
que no saben què és el Nadal.

No és que no ho sàpiguen per ignoràcia,
més aviat el problema radica en que el seu rera dia
consisteix bàsicament , en subsistir,
en no morir-se de gana.

No hi ha temps per girnaldes o avets
decorats amb boles fluorescents i estrelles,

En el seu cas, la festa potser es dónara
quan algú d’ells passi a l’altre banda.