Caminant per aquí de dia
em sento com un ou ferrat
en una paella.
El cap se’m desfà
i segrega una suor taronja.
Només em falta un bon tros de pa,
de la fleca de St. Privat,
entre les mans d’un gegant
i de dret cap a la seva boca.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada